ELS SIS AMICS PERDUTS EN EL BOSC

i havia una vegada sis nins que eren molt bons amics. Era de matí i havien d’anar a l’escola, els sis amics es nomien Diego, Sito, Àlex, Cèsar, Juli i jo que em dic Valentí. Tots vivien en el Pto. Alcúdia i varen anar a l’escola, a primera hora tenien música, i quasi, quasi eren les vacances de pasqua i varen quedar per fer una excursió pel bosc i acampar allà, també volien anar amb ells al bosc na Karen i na Simone, les nines de la classe.

Varen quedar un dissabte a les 3:30 de la tarda, els va dur el pare d’en Àlex fins al bosc, desprès varen donar una volta pel bosc, i varen trobar un lloc a on acampar. Ja es feia de nit i cadascun es va fer la seva tenda de campanya, na Simone no sabia fer la tenda de campanya i en Diego li va ajudar, i na Karen dormia amb na Simone i els nins dormien en una sola cabanya. En Cèsar es va aixecar a fer una pixada, en Cèsar va escoltar un soroll molt estrany com si fos un monstre horrible en Cèsar ràpidament va entrar dins sa cabanya per dir a en Valentí que havia un monstre, en Valentí va agafar sa llanterna i va veure que no hi havia res, varen entrar tots dos cap en dins i se’n varen anar a dormir. Al dia següent es varen aixecar i varen anar a una taula que hi havia per menjar, en Valentí va cridar en Cèsar per que dugui es menjar però en Cèsar no responia varen entrar tots els nins dins sa tenda i no hi era.

Es varen posar en marxa, varen agafar tot lo necessari per anar a rescatar a en Cèsar, però na Karen i na Simone es varen quedar-se amb les tendes de campanya, quan els amics estaven ven alluny i en Valentí va preguntar.

-¿Julià has agafat un mapa? Va respondre en Julià

- No

Ara si que es varen perdre, ja es feia de nit i es va posar a ploure, i en Valentí va trobar una cova que estava ben fosca va dir en Sito.

-¿Heu agafat una llanterna?

- Si. Va dir en Valentí

En Valentí va encendre sa llanterna i varen preparar les tendes per anar a dormir.

Al dia següent es varen posar en marxa per anar a cercar a en Cèsar, en Diego va trobar una cova molt llarga i obscura, en Àlex i en Valentí varen encendre ses llanternes i varen entrar cap a dins de la cova, havia un nin que estava plorant, varem anar corrensos i varem veure que era en Cèsar, en Julià li va preguntar.

- Cèsar però que fas aquí?

Va respondre en Cèsar.

- Un monstre horrible m’ha agafat i ma duit fins aquí, esta darrere vostre!!!

Era un ogre molt fell tots es varen posar a córrer i el varen despistar, però lo pitjor era que no sabien tornar a bon estaven na Simone i na Karen.

Desprès en Diego es va recordar que en un arbre va fer una lletra de la seva inicial i se’n varen anar cap a bon va posar aquella inicial.

A la fi varen arribar, gràcies a la inicial d’en Diego varen poder tornar tots a les seves cases, tots es varen alegrar però varen prometre que mai mes tornéssim aquell bosc.

FI

Estudi sobre el municipi d’Alcúdia

1.Característiques físiques

a)Situacio

El municipi d’Alcúdia es troba situat al nord-est de la illa de Mallorca.

b)Extencio

Al municipi d’ Alcúdia hi ha 59’89 km²

c) Unitats principals del relleu

La seva superfície es de 3.667 km² i la altitud màxima es de 446 metres d’altitud.

d) Clima

Les temperatures a l'estiu en aquesta zona de la Illa ronden sempre els 30 graus centígrads, però a l'hivern són molt més suaus. A la primavera, tardor i hivern les temperatures son rares de vegades descendeixen dels 10 graus centígrads, i la major part de les pluges anuals cauen en aquesta època.

e) Vegetecio

La vegetació litoral, amb plantes que suporten.

be la presencia de la sal i el sol, domina en tota

la franja costera, però també en aquells llocs

elevats on els vents, a l’ hivern, deposi-te’n sal

marina

2.Caracteristiques humanes.

a)Nombres d'habitants.

A Alcúdia hi ha 17.435 habitats.

b)Densitat de la població.

La densitat de Alcúdia es de 186,86 hab./km².

c)Nuclis de població.

Ca l'Anglès
Ca na Ferrera
Ca na Saloma
Can Fortesa
les Forques
l'Hort de la Porta
l'Hort de les Barreres
el Molinot
el Vidriell

Nuclis nous

Alcanada
La Torre Major
El Barcarès
Bonaire
Can Capdebou
El Corral d'en Bennàsser
El Mal Pas
Manresa
La Marina
El Morer Vermell
El Port d'Alcúdia
L'Estany Major
L'Estany dels Ponts

El Llatzeret
Mar i Estany
El Moll
La Platja d'Alcúdia
La Platja dels Francesos

b)Barriades de cada nucli de població.

Barriades: Alcanada, el barcares, bonaire, El mal pas, Port d’alcúdia...

La Música

• Què es la música?

La música es un art, i com a tal,es el fruit d’una intuïció creativa, que es manifesta en el temps i l’emoció. Correspon tant al compositor com al filòsofs, als historiadors, als semiolegs i a qualsevol altre oïdor o amateur, la tasca de definir la música, sense confondre els fons amb la forma, el so i el sentit, el signe i el significat.

• Tipus de música.

Música d’arrels occidentals son: música clàssica, música moderna, música elèctrica, música d’origen sud-americà i música oriental.

Música clàssica, música Barroca, música renaixement...

Música moderna chill-out, disco, folk, funk ...

Música d’origen sud-americana reggae, ska, rocksteady...

• La música que a mi m’agrada.

La música què mes m’agrada es el hip-hop i el rap.

• El conjunt i la cançó que mes m’agrada

A mi m’agrada un parell: David Bisbal i el Porta. M’agraden perquè en Bisbal es un bon cantant i en Porta un bon rapero.

.

La Festa De Sant Antoni

La festa de Sant Antoni es una tradició de Mallorca, fa mes de 100 anys que es fa, es fa foguerons i també hi ha una recorreguda dels dimonis, a les escoles per exemple la porta des moll allà es fa foguerons, el divendres a l'escola hi posen dos o tres foguerons i venen els dimonis, allà menjam pà amb sobrassada i pà amb botifarró.

En es passeig hi ha molts de foguerons, el diumenge a les vuit, com cada anyn al bar d'en Paco posen allà un fogueró gros i uns altres dos petits, i jo cada

any i vaig allà i nos lo pasam molt bé. Allà menjam pà amb botifarró i posen algunes vegades posen un partit del Madrid.

LES MEVES VACANCES DE NADAL

Les meves vacances han estat molt divertides, quan era nit vella varem muntar una festa varem convidar a la familía. Varem anar a ballar

A varem agafar molts de caramels i moltes coses. l matí ens varem axecar rápidament i varem anar cap a baix

i varem abrir els regals.

S'ALBUFERA DE MALLORCA

S'albufera

1. Dades Bàsiques:
-Nom: S’albufera
-Tipus d’espai protegit: zona humida

2. Com arribar-hi
Podem arribar-hi
-Amb cotxe
-Amb moto
-Caminant
-Bicicleta

3.Descripcio del relleu
El parc natural de S’albufera de Mallorca, te una superfície protegida de 1.708.75 hectàrees se troba ubicat davant la bahía d’alcúdia entre els termis de Muro y Sa Pobla. El espai humit de s’albufera es zona especial protegida per les aus (zepa), sent un dels ecosistemes mes valiosos del archipelag balear. Les aus, les angules, l’aigua, els ponts, el canals i la vegetació del canyet, amb la platja i les dunes, conformen un espai natural molt apreciat per els amants de la naturalesa.

4.La vegetació

La vegetació esta dominada per el canyet, la masega, y la ènema, herbes gegants que viuen en el terrens inundats. Son molts importants les plantes que viven submergides en els canals “llisars” o sobre els “prim”. Entre ells podem destacar la espiga d’aigua y la “coa de mart”. En als zones mes salobres, creixen entre altres el junc y la salicòrnia. Entre el arbres convenen visitar el alamo blanc, el ol-me y el tamarisc. La vegetació de les dunes es molt distinta, inclou especies molt adaptades a les difícils condicions del arenal, com el liró de mar i raríssima com la endèmica “peu de milà” o la varietat endèmica de enherbo. Ademes, destaca la gran varietat de fongs exsistenen: 66 especies; una de elles, Psatyrella halòfila, nova per a la ciència, va ser descoberta en s’albufera en el any 1992.

5. La Fauna
Destaca la riquesa de peixos. Les especies mes importants son: la anguila i els mujols. Entre els amfibis dominen la granota, y entre els rèptils la culebre d’aigua i el galapago leprosos. Els mamífers mes abundants son els roedors i els murcielags de bosc. La diversitat e importància del invertebrats es molt gran. Els grups mes notables son las libèl·lules, los dípters, las aranyes, els escarabats, i sobre tot, les papallones nocturnes, de les que se coneixen mes de 300 especies. Però el grup de animals mes famosos i mes apreciats son les aus. Las aus, que poden viatjar fàcilment entre magismes separades per cents o mils de km.,troben aquí menjar y refugi. Els distints ambients, tots ells molts productius, permeteixen la vida de una gran varietat de especies. En S’albufera se han observat vins 271 especies, mes de las 2 terceres parts de totes les especies de aus de les balears. Son 61 las especies reproductores habituals del parc, devent distingir de entre elles les sedentàries i les estiba-les. Un tercer grup son les que venen des del nord a pesà els mesos mes freds. Grans manades de enaltides, garses de distintes especies, estorin-nos... contraplacant únicament les grans aus se alcançant mes de 10.000 individus que passen el hivern en S’albufera. Les especies que visiten el parc en el transcurs de seus viatges, però que realitzen estàncies de pocs dies, son els immigrants. Citarem de entre elles les ceretes carretonets, molts limícoles, golondrines,... Un últim grup so els divagants, de presencia ocasionals, com las grulles i els moridors.

S'ALBUFERA DE MALLORCA