sábado, 24 de noviembre de 2007

S'ALBUFERA DE MALLORCA



S'albufera







1. Dades Bàsiques:
-Nom: S’albufera
-Tipus d’espai protegit: zona humida


2. Com arribar-hi
Podem arribar-hi
-Amb cotxe
-Amb moto
-Caminant
-Bicicleta




3.Descripcio del relleu
El parc natural de S’albufera de Mallorca, te una superfície protegida de 1.708.75 hectàrees se troba ubicat davant la bahía d’alcúdia entre els termis de Muro y Sa Pobla. El espai humit de s’albufera es zona especial protegida per les aus (zepa), sent un dels ecosistemes mes valiosos del archipelag balear. Les aus, les angules, l’aigua, els ponts, el canals i la vegetació del canyet, amb la platja i les dunes, conformen un espai natural molt apreciat per els amants de la naturalesa.





4.La vegetació



La vegetació esta dominada per el canyet, la masega, y la ènema, herbes gegants que viuen en el terrens inundats. Son molts importants les plantes que viven submergides en els canals “llisars” o sobre els “prim”. Entre ells podem destacar la espiga d’aigua y la “coa de mart”. En als zones mes salobres, creixen entre altres el junc y la salicòrnia. Entre el arbres convenen visitar el alamo blanc, el ol-me y el tamarisc. La vegetació de les dunes es molt distinta, inclou especies molt adaptades a les difícils condicions del arenal, com el liró de mar i raríssima com la endèmica “peu de milà” o la varietat endèmica de enherbo. Ademes, destaca la gran varietat de fongs exsistenen: 66 especies; una de elles, Psatyrella halòfila, nova per a la ciència, va ser descoberta en s’albufera en el any 1992.





5. La Fauna
Destaca la riquesa de peixos. Les especies mes importants son: la anguila i els mujols. Entre els amfibis dominen la granota, y entre els rèptils la culebre d’aigua i el galapago leprosos. Els mamífers mes abundants son els roedors i els murcielags de bosc. La diversitat e importància del invertebrats es molt gran. Els grups mes notables son las libèl·lules, los dípters, las aranyes, els escarabats, i sobre tot, les papallones nocturnes, de les que se coneixen mes de 300 especies. Però el grup de animals mes famosos i mes apreciats son les aus. Las aus, que poden viatjar fàcilment entre magismes separades per cents o mils de km.,troben aquí menjar y refugi. Els distints ambients, tots ells molts productius, permeteixen la vida de una gran varietat de especies. En S’albufera se han observat vins 271 especies, mes de las 2 terceres parts de totes les especies de aus de les balears. Son 61 las especies reproductores habituals del parc, devent distingir de entre elles les sedentàries i les estiba-les. Un tercer grup son les que venen des del nord a pesà els mesos mes freds. Grans manades de enaltides, garses de distintes especies, estorin-nos... contraplacant únicament les grans aus se alcançant mes de 10.000 individus que passen el hivern en S’albufera. Les especies que visiten el parc en el transcurs de seus viatges, però que realitzen estàncies de pocs dies, son els immigrants. Citarem de entre elles les ceretes carretonets, molts limícoles, golondrines,... Un últim grup so els divagants, de presencia ocasionals, com las grulles i els moridors.

S'ALBUFERA DE MALLORCA

lunes, 19 de noviembre de 2007

S'albufera


S’albufera



Com arribar-hi????



Descripció del relleu?????


Una albufera és un llac litoral d'aigua salina o salobre, separada del mar per un cordó de sorra, anormalment de dunes, però que està en comunicació amb la mar per un o més punts. La seua formació sol estar causada per colmatació d'una antiga badia pels aports de sediments marins o fluvials. On les marees no son molt fortes i la sorra es sedimenta a una llarga llengua propera a la costa es formen albuferes llargues i estretes, separades del mar per una estreta barra de sorra o terra paral·lela a la orilla. Degut al lent fluix e intercanvi d'aigües amb la mar, les seues temperatures són molt més càlides. Al ser un ecotò son espais plens de vida amb una flora aquàtica abundant aixina com fauna ictícola que va a posar els ous i sent utilitzades per moltes aus migratòries per fer escala als seus viatges estacionals.




Descripció de la fauna y els animals??????


L'ànec collverd o ànec de bosc (Anas platyrhynchos) és una espècie d'ànec que viu a prop dels rius i els estuaris. Es troba a tot l'hemisferi nord i és l'arrel de moltes races domèstiques.
La femella i l'immadur són de color bru, i el mascle adult té el cap i el coll de color verd (d'aquí el nom). Els adults tenen la taca alar o espill de color blau, més gran i conspicu en el mascle. El plomatge d'eclipsi del mascle (o sigui, el plomatge estival, fora de l'època d'aparellament) és semblant al de la femella, i es reconeix el mascle només pel color groc més viu del bec. És el més gran i comú dels ànecs europeus.
[1]
Són omnívors però en la seva alimentació tenen més importància les plantes (sobretot les terrestres) que en la d'altres ànecs.[2]
A gran part d'Europa (gairebé tota excepte l'extrem nord i les muntanyes) hi és present tot l'any,[1] i a Catalunya és fàcil veure'l sobretot a les zones humides del litoral i en alguns rius i embassaments de l'interior.[

miércoles, 7 de noviembre de 2007

Descripció:

És un paisatge molt bonic, amb molts d’arbres i molta naturalesa. Té un riu amb l’aigua neta i devora el riu té una vorera amb pedres. El riu és molt llarg, les muntanyes molt boniques amb els arbres molt verds com una granota verda i el vent molt fresc amb l’oxigen. El vent forma una brisa agradable.
El cel és de color blau com l’aigua neta, els núvols blancs com la nata, a l’estiu aquest paisatge és molt bonic i a la primavera més bonic amb les flors que acaben de florèixer i l’aigua fresqueta i bona.

miércoles, 24 de octubre de 2007

AQUEST MATÍ

Aquest matí me he axecat a les set en punt, he esmorçat llet amb galetes després me preparat per anar a escola era un dia plujós, a primera hora em fet dos hores de català i després anglès, després era hora de pati varem jugar a Smack down, quan va acabar el pati ens va tocar mates amb na Carme que varem aprendre potènsia de base de 10.

PRIMER MISSATGE DE PROVA

Aquest és el primer missatge.